L’esdeveniment tindrà lloc al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari, situat a la capital del Segrià. L’espai útil de la trobada comptarà amb tres espais fonamentals, la sala d’exposicions, un espai de demostracions i exposició de material promocional de les televisions temàtiques i l’escenari o plató principal. És precisament en aquest darrer espai on periodistes, especialistes en televisió, empresaris i responsables dels operadors de televisió duran a terme les seves exposicions i participaran en les 5 taules de diàleg que s’han organitzat i que conduirà el periodista Luis Mariñas: “La TDT, a un any vista”, “La TDT a Europa”, “Continguts d’abans i ara en els informatius i els concursos”, “La televisió del futur” i “Actors i actrius de la tele, abans i ara”. Entre aquestes personalitats que participaran a “3, 2, 1, TDT!”, destaquen Javier Ruiz, presentador de Notícias Cuatro; Ramon Font, president del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC); Manuel Campo Vidal, president d’Academia TV; i presentadors com Ismael Beiro i Ivonne Reyes.

Amb aquestes taules de diàleg, es pretén fonamentalment dur a terme una anàlisi precisa de l’actual estat de desenvolupament de la TDT al nostre país (a un any vista de l’apagada analògica el 3 d’abril de 2010) així com tractar les transformacions que la seva implantació provocarà sobre el sistema televisiu espanyol. Es tractarà, en un sentit ampli, no només les repercussions que la TDT tindrà sobre l’economia de les cadenes i tots els agents implicats en el procés televisiu sinó també l’impacte de la transició sobre la manera de concebre i produir els diferents productes audiovisuals, sigui quin sigui el gènere o format amb què es treballi.

A més de les sessions de reflexió i diàleg, en el marc del fòrum “3, 2, 1, TDT!” es duran a terme moltes altres activitats relacionades amb la TDT. Entre elles, destaca l’exposició “Història de la televisió”, en la que es mostrarà, a mode de panoràmica, l’evolució dels equips de televisió i d’enregistrament durant tota la seva història. A més a més, diversos canals temàtics a la TDT, com per exemple Disney Channel o SET en VEO (Sony Entertainment Television) seran a una zona d’exposicions, on presentaran els seus programes i continguts audiovisuals per a la nova televisió. Finalment, en el si del fòrum també s’emmarca un concurs coorganitzat per l’empresa Samsung, en què es cerquen els 10 aparells de televisió més antics d’Espanya.

Impulsa TDT, a través del Informe mensual corresponent a març de 2009, ha volgut destacar el gran valor de la organització d’actes com 3, 2, 1, TDT!, que tenen un “efecte multiplicador favorable a l’adaptació de les llars, ja que generen i fomenten un altre tipus d’activitats que beneficien al procés de transició i a la percepció que reben els ciutadans relativa a la TDT”.

En l’actual escenari de la televisió a Espanya, l’arribada de la Televisió Digital Terrestre i la seva competència amb altres plataformes com l’IPTV, el cable o el satèl•lit planteja seriosos reptes i oportunitats, en quant a l’activitat dels operadors de televisió i els continguts que ofereixen. Aquest llibre, La TDT: ¿Un negocio imposible?, elaborat des del CIEC – IESE Business School de la Universidad de Navarra duu a terme un aprofundiment exhaustiu sobre les conseqüències que portarà l’augment d’oferta televisiva a la TDT i que, segons els autors, desembocarà en una “manera diferent de veure i fer televisió”. A través d’un treball molt complet, fruït de dos anys de reflexió i anàlisi sobre el sector, els autors expliquen de manera sintètica, clara i completa com la TDT modificarà l’statu quo dels operadors, proveïdors de continguts i els anunciants.

En quant a continguts, el llibre està estructurat en 4 capítols, que cobreixen tot l’espectre de temes a tractar, des d’una panoràmica de l’evolució de la televisió a Espanya fins a un tractament detallat dels operadors, anunciants i empreses de producció independents de televisió.

En el capítol 1 (Evolución de la TV en España), s’assenten els fonaments imprescindibles per afrontar la resta de continguts que es presenten en el llibre, possibilitant la comprensió dels perquès i els coms de les condicions del mercat televisiu actual a Espanya. Partint d’una interessant comparativa del panorama televisiu de l’any 1989 versus el de 2006, s’observa com les preferències dels telespectadors en quant a continguts i usos que fa de la televisió i altres mitjans de comunicació han variat substancialment al llarg dels anys.

Aquest marc teòric inicial preparar al lector per enfrontar-se amb el segon capítol (Els operadors). En aquest apartat, els autors procedeixen a realitzar una descripció molt precisa del panorama actual de la televisió, tractant d’una manera detallada cadascun dels operadors existents en obert a nivell estatal (Telecinco, Antena 3, Televisió Espanyola, Cuatro i La Sexta). De cadascun, s’apunten dades de gran utilitat sobre el posicionament de la cadena, la seva rendibilitat (tractant dades de share d’audiència i share de publicitat i tot un seguit de dades financeres). De la mateixa manera, es fa un repàs als nous entrants a la Televisió Digital Terrestre, és a dir, als canals creats ex-novo per la TDT. La segona part del capítol es focalitza sobre les conseqüències que l’entrada de tots aquests operadors tindrà, sobretot pel que respecta a la fragmentació d’audiències. En aquest punt, és marcadament útil l’aportació que fan els autors, duent una mirada molt detallada sobre el grau de fragmentació existent en altres països. Partint d’aquests base, s’apunten les possibles estratègies dels operadors en l’entorn de futur, entre les quals hi ha la potenciació de la imatge de marca i el versionat de productes.

Posteriorment a aquests aspectes, el capítol 3 (Anunciantes), planteja els reptes dels anunciants, les agències de comunicació i les agències de mitjans en la nova era digital. Desprès d’un repàs de les polítiques de comunicació dels anunciants (imprescindible per entendre el posicionament de la televisió enfront altres mitjans), els autors analitzen a fons la progressiva pèrdua dels mitjans convencionals en el pastís publicitari, la importància de la creativitat i apunten com la TDT podria permetre una mesura d’audiències més precisa i més econòmica que els actuals panells de TNS Sofres.

En quant al quart i darrer capítol (Proveedores de contenidos. Producción independiente de TV), els autors assenyalen l’especial protagonisme que els proveïdors de continguts cobren en el nou panorama audiovisual, regit per la màxima “el contingut és el rei”. Partint de la necessitat cada cop major d’incrementar els continguts, els autors remarquen com la obertura de noves finestres de comercialització, la creació de nous nínxols de mercat i la reducció del cost per programa es converteixen en les claus del sector de la producció de continguts, que ha de ser concebut com a producte multisuport i multiformat.

El llibre es tanca amb unes conclusions molt pertinents que intenten donar resposta a un dels grans interrogants de l’estudi: quin paper jugarà la TDT en tot el procés de canvis tecnològics i hàbits de consum? D’entre les principals conclusions que es desprenen de l’estudi, és interessant remarcar-ne les següents:

• Les dimensions del mercat publicitari són petites però malgrat que les cadenes privades generalistes d’alta audiència sofriran una certa baixada de quota de pantalla, els ingressos no experimentaran una caiguda tant forta, donat que continuaran funcionant amb efectivitat gràcies a la potència i atractiu dels seus continguts.
• Els nous entrants a la televisió digital (sense llicència per emetre en analògic) s’enfronten a un escenari on difícilment podran aconseguir una situació de sostenibilitat econòmica.
• La TDT planteja dubtes sobre la qualitat dels productes com a conseqüència de la progressiva baixada d’ingressos per canal.
• La convergència tecnològica afecta inevitablement als operadors consolidats, que hauran de llegir molt bé les oportunitats de què disposen i, partint del seu know-how present, han saber traçar noves estratègies de cara al futur.

En primera instància, s’ha pogut constatar com la penetració de la TDT a les llars espanyoles ha augmentat en 1,2 punts respecte a l’anterior mes (200.000 noves llars s’han adaptat a la Televisió Digital Terrestre), sumant un total d’un 48,5 % de penetració. És especialment rellevant destacar, com apunta Impulsa TDT, que és a Catalunya on major implantació de la TDT a les unitats familiars s’està produint (60, 6 %), seguida de Madrid, Canàries i Andalusia.

Aquest augment de la penetració es pot explicar perquè les vendes d’equips de recepció ha seguit progressant a bon ritme, superant ja els 16 milions de descodificadors venuts al nostre país. Entre el total de receptors, és especialment important tenir en compte que durant el passat mes de gener es van vendre 756.000 televisors amb el descodificador de TDT integrat, cosa que significa el major número de vendes mensuals fins al moment (superant fins i tot en 107.000 unitats les que es van vendre el desembre de 2008). Tanmateix, tot i que Impulsa TDT no en fa menció, és important tenir molt present que aquests televisors no tenen descodificador interactiu integrat ni el component MPEG-4 que permetria la recepció d’imatges en Alta Definició (HD). Això significa que únicament disposen d’un receptor convencional i d’un estàndard d’imatge MPEG-2 i que si en el futur prospera la TDT d’Alta Definició i proliferen els serveis interactius en aquests nova plataforma, els usuaris es veuran obligats necessàriament a adquirir un nou equip que suporti les especificacions necessàries.

Tornant al moment present, aquest augment de vendes d’equips de recepció està tenint conseqüències indubtables sobre el share o quota de pantalla de la TDT, que ha crescut un 2,2 %, situant-se en el 26 %. D’aquesta manera, s’aconsegueix un doble rècord: la xifra d’audiència mitjana més alta de la TDT al llarg de la història i el seu creixement de quota de pantalla més destacable. Gran part d’aquest transvasament de públic s’ha degut, indubtablement, gràcies a la potent oferta d’alguns canals temàtics a la TDT (com ara Disney Channel, per esmentar-ne el cas més significatiu) i d’altres generalistes amb una clara incidència sobre el públic infantil i juvenil, com Antena. Neox.

Impulsa TDT ha assenyalat que les destacades vendes de sintonitzadors TDT i equips de recepció integrats durant els mesos de desembre i gener estan començant a tenir una notable repercussió sobre el consum total de televisió per TDT, que en els últims quatre mesos ha augmentat en un 7,7 %. Com apunta Impulsa TDT, totes aquestes xifres tenen una conseqüència directa sobre la televisió convencional analògica, que veu com el seu protagonisme es va reduint progressivament, donat que actualment ja només representa el 54, 8 % del total de consum televisiu. I és que, sense cap mena de dubte, com apunta l’estudi, la percepció de normalitat de l’ús de la tecnologia digital entre la població ha augmentat ostensiblement al llarg dels darrers mesos.

Durant una sessió de gairebé tres hores, Eladio Gutiérrez ha dut a terme una explicació exhaustiva sobre l’escenari de la Televisió Digital Terrestre en l’actualitat així com dels reptes i qüestions fonamentals que es plantegen de cara al futur. Els estudiants han pogut participar activament durant la sessió, plantejant preguntes al conferenciant. Aquest reportatge de cites vol ser testimoni de les principals aportacions que han sorgit del diàleg entre Eladio Gutiérrez i el seu auditori.

El trànsit de l’analògic al digital i els seus principis bàsics

Després de fer una breu explicació panoràmica a través dels orígens, la història i l’activitat legislativa del sector televisiu al nostre país, Eladio Gutiérrez ha procedit a centrar la seva exposició en la Televisió Digital Terrestre. Gutiérrez, tot seguit de destacar els principals avantatges de la TDT, ha volgut remarcar la conveniència del trànsit de l’analògic al digital des d’un punt de vista tècnic. Com ha afirmat, “l’evolució tecnològica exigeix abandonar una forma de transmetre en analògic, que és altament deficitària perquè consumeix recursos molt escassos, per tal d’alliberar espectre”. Tenint en compte que en l’analògic hi ha moltes freqüències utilitzades de manera ineficaç, el desenvolupament de la televisió digital a Europa i la resta del món sorgeix amb la voluntat de “reutilitzar millor l’espai radioelèctric i per compensar el dèficit, els errors i problemes en la transmissió que té un escenari analògic”.

Partint de la premissa que la Televisió Digital Terrestre es basa en el principi del contenidor (freqüència on es poden afegir tot tipus de continguts), Eladio Gutiérrez ha destacat com el model de TDT desenvolupat a Europa permet una configuració flexible per tal d’emetre aquests continguts. Segons ha explicitat, “el fonament de la Televisió Digital Terrestre desenvolupat a Europa, que respon a les sigles DVB (Digital Video Broadcasting) es d’una enorme flexibilitat. Es pot organitzar una emissió com es vulgui, amb més quantitat d’informació, amb menys i amb addicions d’un tipus i d’un altre. Això és una cosa a destacar del model de televisió que ens hem dotat a Europa amb DVB i a la resta del món pràcticament perquè és un estàndard que ha estat escollit per 120 països”.

Aquesta multiplicitat d’opcions d’estructurar l’emissió, com ha explicat Gutiérrez, es veurà fortament incrementada en el futur escenari després de l’apagada analògica. En aquest moment, tots els operadors disposaran en exclusiva d’un multiplex o contenidor i podran implementar noves solucions, com per exemple les proposades per RTVE: “suposadament el 3 d’abril de 2010, en el moment en el que tots els operadors disposaran d’un sol multiplex, un contenidor per fer el que vulguin. I què es pot fer? Doncs mireu, ja està anunciat per part de Ràdio Televisió Espanyola, ja ha dit que una peça fonamental de la seva emissió serà una programació en alta definició, que ocupa dos slots, dos forats, dos peces, perquè té molta més qualitat i requereix més quantitat d’informació”.

La TDT i la programació i els continguts televisius en l’actualitat

Eladio Gutiérrez ha volgut, per sobre de tot, remarcar la riquesa de la oferta de continguts existents a la TDT actual, fent un repàs dels diferents canals i serveis afiliats a Impulsa TDT, des de les cadenes generalistes que s’emeten amb simultaneïtat en analògic i en digital fins a espais especialitzats en programació informativa, esportiva o infantil. En aquest punt, Gutiérrez ha volgut remarcar com el model de Televisió Digital Terrestre a Espanya presenta la particularitat de comptar amb canals gratuïts com SET en VEO o Disney Channel, que en la resta de països s’emeten en plataformes de pagament. Aquesta aposta “extraordinàriament singular” per part d’aquests operadors respon a una clara estratègia: aconseguir més notorietat que la que mai podrien assolir a través de les plataformes de pagament per visió.

Més informació:

• Eladio Gutiérrez parla sobre el present i els reptes futurs de la TDT (Segona part)
• Llistat complet de talls de veu del reportatge de cites

Tot i tenir en compte la gran disponibilitat de canals gratuïts i les noves possibilitats que s’obren amb la TDT, Eladio Gutiérrez ha assenyalat com el model de plantejar la Televisió Digital Terrestre que s’ha impulsat en el nostre país no ha estat del tot correcte. Segons Gutiérrez, des de les institucions públiques s’han concedit excessives llicències d’emissió, creant un escenari en que es posa en dubte la viabilitat del negoci: “A aquest govern que ha decidit ampliar l’any 2005 l’escenari, és que no ha fet els comptes. Condueix a que l’escenari de la televisió, perquè hi ha menys recursos en el mercat, a que la programació que es fa sigui pitjor”.

Tal com ha manifestat Gutiérrez, el handicap fonamental és que no s’ha reflexionat per dissenyar un model sostenible i caldria buscar alternatives complementàries: “Qui és el que ha reflexionat per veure que el model, no en època de crisi, que s’accentua el problema, sinó en una època normal, és sostenible o no és sostenible? I aquesta és la gran crítica que podem fer. No s’ha dissenyat un model sostenible. No hi ha hagut cap estudi econòmic mitjanament seriós que donés viabilitat. Alguns hem estat dient des de fa molt de temps, des de que vaig començar en això que hauríem de contemplar escenaris de pagament per visió per completar les coses”.

Dos reptes clau: la TDT de pagament i la interactivitat

Tal com bé ha afirmat Gutiérrez, malgrat que en l’actualitat la Televisió Digital Terrestre es caracteritza per la seva gratuïtat, “hi haurà una part, algun dia, que haurà de ser de pagament necessàriament, perquè no es pot multiplicar la creació de continguts si els ingressos decreixen com estan decreixent”. Tanmateix, com ha apuntat, sembla ser que no tots els operadors de televisió estan disposats a promoure el desenvolupament de la Televisió Digital Terrestre de pagament a curt termini, sobretot per qüestió de continguts: “per alguns, que tenen continguts pels quals el ciutadà està disposat a pagar, ho veuen molt raonable i els hi surten els comptes. Per altres, que avui no creuen tenir continguts d’interès per al ciutadà o no creuen que el que tenen animaria al ciutadà a pagar 3 o 4 Euros per veure alguna cosa, diuen espera’t a que tingui continguts d’interès i ja en aquest moment tindrem Televisió Digital Terrestre de pagament”.

Eladio Gutiérrez també ha aprofitat, arrel d’una de les darreres preguntes per part dels estudiants, per explicar que espera que a partir de la implementació de la TDT de pagament s’estenguin els descodificadors que permetin la interactivitat, tal com ha succeït en altres països del nostre entorn: “Quan s’autoritzi que una part de les emissions siguin en règim de pagament per visió, jo espero que els descodificadors que es venguin per això tinguin capacitats interactives. Això ho han fet els italians i el 95 % dels descodificadors que es venen a Itàlia són interactius. I gràcies a això es suporta un model de negoci que l’any passat va facturar 400 milions d’euros.

En darrera instància, Eladio Gutiérrez ha volgut concloure deixant patent el seu convenciment que el canvi al digital serà beneficiós per als ciutadans. No obstant això, ha volgut tornar a posar de manifest els seus dubtes sobre la idoneïtat dels procediments de la implantació de la TDT: “Jo dic que al final de tot el procés, la nova televisió que veurem serà millor. I creieu-me que ho penso fermament i que defenso la implantació de la televisió. Una altra cosa és que els mitjans pels quals s’està implantant la televisió digital no siguin els millors”.

Més informació:

• Eladio Gutiérrez parla sobre el present i els reptes futurs de la TDT (Primera part)
• Llistat complet de talls de veu del reportatge de cites

Les recomanacions que ha fet AEDETI posen de manifest la gran importància dels serveis interactius dins del nou entorn digital. Un dels agents implicats en la transició digital més interessats en la implementació d’aquests serveis són els operadors de televisió. Tenint en compte que ens trobem en un mercat hipercompetitiu, els operadors necessiten cercar noves formes de generar valor econòmic que els permetin seguir disposant d’una posició de mercat suficientment competitiva en l’escenari de la nova televisió digital. Cal tenir present, per tant, que “la implantació del sistema TDT comporta la confecció d’una nova cadena de valor en el mercat de l’audiovisual” (CAC; CMT: 2002: 12).

La clau resideix indubtablement en la innovació. I és que com bé apunta David Fernández Quijada en el seu article El Apagón Analógico… ¿y después qué? Estrategias de la TDT en España a la revista científica en comunicacació Observatorio Journal, “l’escenari de forta competència que es dóna en els mercats més madurs incita als diferents jugadors a apostar per la innovació com a mètode de conquistar nous nínxols de mercat o de mantenir el seu avantatge competitiu”.

Cada cop més, aquesta innovació s’està canalitzant cap al mercat dels serveis interactius per TDT, que ha esdevingut un dels sectors emergents dins de l’entorn digital.

Tot i que encara estem lluny de la seva fase de maduresa i caldrà veure com es superen les limitacions tecnològiques i la dificultat de rendibilitzar aquests nous serveis, el fet és que actualment s’està produint una forta inversió de capital per crear aplicacions interactives com per exemple serveis d’informació i dades (informació meteorològica, de trànsit, etc.) jocs o les EPG (Electronic Programming Guides), un dels serveis interactius més importants pel seu gran valor estratègic. L’estratègia bàsica dels operadors per generar demanda en aquest terreny és indiscutible: fer ús dels seus programes actuals d’elevada audiència per arrossegar als espectadors cap als serveis interactius digitals que s’hi associen i que els complementen.

Malgrat que a priori aquests nous serveis interactius presenten un gran atractiu, exigeixen als operadors una alta dosi de creativitat, innovació i sobretot, de sentit comú. L’agregació de serveis interactius mai s’ha de fer sense raó, sinó per alguna necessitat estratègica o tàctica: cada aplicació interactiva ha de tenir un pla de negoci propi i ha d’integrar-se correctament amb la resta dels continguts. I sobretot, la seva existència ha d’estar marcada pel valor d’ús que aporten als espectadors.

Caldrà veure, a llarg termini, quins d’aquests agents en el mercat sabrà llegir millor les oportunitats d’explotar les noves possibilitats de la televisió digital terrestre i de respondre (o generar) demanda en els espectadors. Sigui com sigui, l’expansió d’innovadors serveis interactius i de valor afegit complementaris a la programació, es preveu com l’element clau que tindrà un fort impacte econòmic pels operadors i la indústria televisiva en general durant els pròxims anys.

Referències bibliogràfiques:

CAC; CMT (2002). La Televisió Digital Terrestre a Espanya. Situació i Tendències. Madrid / Barcelona: Consell de l’Audiovisual de Catalunya i Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones.

FERNÁNDEZ QUIJADA, David (2007). El Apagón Analógico… ¿y después qué? Estrategias de la TDT en España. Observatorio Journal (OBS). Número 2. Pàgs. 65 – 79.

AEDETI (Associació Espanyola d’Empreses de Televisió Interactiva) ha fet arribar al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i a diversos organismes i associacions implicades en la transició digital una sèrie de recomanacions respecte al model d’implantació de la Televisió Digital Terrestre de pagament a Espanya. Segons ha manifestat AEDETI, la millor opció per implementar la TDT de pagament al nostre país és l’aplicació d’un model horitzontal que permeti la inclusió de serveis interactius.

Tal com explicita la pròpia AEDETI, s’entèn per model horitzontal aquell en el qual l’usuari pot rebre tota la oferta disponible a través d’un sol decodificador o equip de recepció. En aquest entorn, existeix una entitat que s’encarrega de definir i vetllar pel compliment d’una sèrie de condicions que qualsevol operador de televisió ha d’acceptar per tal d’emetre la seva oferta de continguts. És precisament en aquest model on, segons aquest organisme, la interactivitat cobrarà un paper decisiu.

En aquesta línia, AEDETI ha manifestat la importància cabdal que la TDT de pagament disposi d’una capa interactiva estandarditzada i unificada. L’objectiu és clar: aprofitar la oportunitat de la TDT de pagament per promoure el desenvolupament d’aplicacions interactives que permetin als usuaris l’accès a la Societat de la Informació. D’aquesta manera, s’enriquiria la televisió digital amb serveis de valor afegit de qualitat i universals per tots els ciutadans, contribuïnt decisivament a trencar l’anomenada “bretxa digital”.

Sense cap mena de dubte, les institucions públiques juguen un paper molt important per aconseguir aquests propòsits. Aquests no poden oblidar que la transició digital no és una simple substitució tecnològica sinó que el procés de canvi ha de ser utilitzat per desenvolupar serveis interactius que contribueixin a tenir una oferta televisiva de qualitat i que ofereixi experiències de consum més completes als espectadors.

I és que tal com remarca Rosa Franquet en el seu article La información en la TDT interactiva: una oferta incipiente para unas prácticas periodísticas en transformación (revista Trípodos), “l’administració pública hauria de dedicar esforços a promoure l’apagada analògica sense deixar de banda els elements qualitatius del canvi, que impliquen l’impuls dels serveis interactius de la TDT per garantir l’accés a la societat de la informació per part de tota la població”.

Referències bibliogràfiques:

FRANQUET, Rosa; RIBES, Xavier; SOTO, Maria Teresa; FERNÁNDEZ QUIJADA, David (2008). La información en la TDT interactiva: una oferta incipiente para unas prácticas periodísticas en transformación. Trípodos. Número 23. Pàgs. 15 – 29.

Referint-nos a qüestions estrictament tecnològiques, la dada més destacada que aporta l’informe és el creixement de la cobertura de la TDT, que a principis de 2009 ha assolit el 92,38 % de la població espanyola (42,6 milions de persones). Segons destaca Impulsa TDT, durant l’any 2008 es va produir un increment de tres milions en el nombre de persones amb possibilitat de rebre la senyal TDT.

No obstant això, cal tenir molt present que assolir un nivell proper al 100 % de cobertura és un repte complex. Es necessitarà, per aquest propòsit, l’ús de mitjans complementaris. En una entrevista a la revista especialitzada Digital TV Europa, Eladio Gutiérrez, president d’Impulsa TDT, confirma que la solució per assegurar la màxima quota de cobertura passa per la implementació de solucions tecnològiques com el satèl·lit.

Més enllà de les dades de cobertura, hi ha tres punts de gran significació a destacar: les vendes de sintonitzadors de TDT, la penetració de la TDT a les llars i les audiències registrades en aquesta plataforma.

En primer lloc, hi ha hagut un increment significatiu del nombre total de receptors venuts (actualment amb un parc de 15,2 milions d’unitats). Impulsa TDT assenyala com a principals motius d’aquest creixement la confluència de quatre factors:

• L’efectivitat de les campanyes publicitàries institucionals
• L’increment estacional del consum domèstic característic de les festes de Nadal
• La reducció progressiva dels costos dels productes electrònics
• L’acceptació per part dels ciutadans de la necessitat d’adaptar amb relativa urgència els televisors a la senyal digital terrestre.

En segona instància, la penetració de la TDT a les llars ja assoleix el 47, 3 %, situant-se cada cop més aprop de la meitat de l’univers total de llars.

En tercer lloc, s’ha pogut copsar com l’audiència de la TDT ha crescut en 1,9 punts en el darrer mes de gener de 2009, situant-se en el 23,8 % del consum total de televisió a Espanya. Complementàriament a aquesta xifra, una altra dada significativa a considerar és que, també durant el darrer mes, ja van ser 10,9 milions de persones les que van contactar diàriament amb la TDT.

Per apreciar de manera sintètica l’evolució percentual que s’ha produit entorn als paràmetres de cobertura, penetració i audiència de la TDT durant els últims 3 mesos, vegeu la gràfica que es presenta a continuació:

Elaboració Pròpia. Font: Impulsa TDT

Les xifres de creixement de la TDT enceta nous reptes per als operadors i els continguts televisius

Els avenços tan significatius que es desprenen a través de les dades explicitades tenen conseqüències directes sobre tots els agents implicats en la transició de la televisió analògica a la Televisió Digital Terrestre. No convé oblidar de cap de les maneres que aquest canvi està provocant transformacions substancials en el sistema televisiu en el nostre país, que no només fan referència a qüestions tecnològiques sinó també a aspectes de primer ordre relacionats amb la oferta de continguts i programes de televisió. Aquestes transformacions estan afectant des dels usuaris fins a les empreses fabricants d’equips de recepció i electrònica, passant pels operadors de televisió.

Precisament, des d’e-tdt, volem posar èmfasi en el repte que aquest creixement tan notable en les xifres de penetració i consum de la TDT al nostre país suposa pels operadors de televisió i els continguts televisius que ofereixen. Els operadors, perfectament coneixedors d’aquestes dades, són plenament conscients que es troben en un moment transcendental per l’evolució de les seves cadenes i el desenvolupament del seu model de negoci en el futur. En aquest sentit, aquest creixement ha de ser un veritable revulsiu per als operadors: és el moment d’apostar per uns continguts audiovisuals atractius i unes estratègies de programació efectives per tal de construir unes graelles de programació atractives per als seus canals de TDT.

En la situació actual, a un any vista de l’apagada analògica (que es farà efectiva el 3 d’abril de 2010), els operadors de televisió han d’esforçar-se més que mai per intentar nodrir de continguts de qualitat els seus espais de programació a la TDT. I és que, indubtablement, els continguts televisius són i seguiran sent el core business del negoci d’aquests operadors. D’aquesta manera, no només aconseguiran guanyar cada cop més audiència i notorietat per les seves plataformes sinó que també contribuiran decisivament a un objectiu més ampli i important: la consolidació definitiva de la TDT a Espanya.

Xavier Ramon Vegas

xavier.ramon.etdt@gmail.com